29/10/06: Hanmer Springs

L'intenció d'avui era anar a Kaikoura a veure balenes, però no tenim clar que es pugui fer perquè fa mal temps. Així que truquem abans de dirigir-nos-hi i ens diuen que fa molt de vent i que no es pot sortir. Per tant, anem a Hanmer Springs, la ciutat de vacances on va la gent de Christchurch, on hi ha tot de serveis d'entreteniment, incloses unes piscines termals artificials.

Tot i que el temps segueix una mica plujós, decidim fer una excursió en Quad. És la primera vegada que pugem en un trasto d'aquests, així que l'experiència pot ser ben divertida. I així és. Ens ho passem la mar de bé, recorrent camps i pujant muntanyes, enmig de vaques, mig plovent, xocant de tant en tant contra algun marge, esquixant-nos amb fang i amb alguna què altra mega-merda de vaca, inevitablement, perquè n'hi ha per tot arreu.

A la tarda anem a les piscines termals. Anar entre piscina i piscina és dur, perquè fa fresqueta i cauen gotes, però un cop ets a dins, els 38, 40 o 42 graus compensen de sobres. Jo volia, a més, fer-me algun massatge, però estava tot ple, així que em quedo amb les ganes.

Tant a dinar com a sopar anem al mateix lloc, un indi, Malabar, dirigit per una índia ben simpàtica i que en veure'ns de nou per sopar ens fa descompte i m'explica com cal fer el "Mango lassi" que tant ens ha agradat.

28/10/06: Camí de Christchurch

Dia de força carretera, ja que ens hem de dirigir força cap al nord. Parem primer al Shag point, un lloc on diuen que s'hi poden veure foques i pingüins, però només veiem una bona colla de foques. De pingus ni rastre, només s'acosten a les platges al capvespre.

La segona parada és als Moeraki Boulders. Són unes roques molt curioses, que es troben al mig de la platja. Són ben rodones, grises i enormes. Algunes d'elles estan obertes i sembla com si algú hagués ajuntat diferents troços amb cola. Però sembla que es van formar fa milions d'anys, a base d'acumulació de sediments. Són tan rodones a causa de l'erosió del mar.

Després ja tirem fins a Christchurch. Passem més d'una hora buscant el càmping. El centre d'aquesta ciutat no és molt gran, però té tanta zona residencial que ens perdem i desorientem amb molta facilitat.

27/10/06: Taieri Gorge Railway

El matí el dediquem a recórrer la península d'Otago. Visitem unes quantes platges desèrtiques. En una d'elles ens hi trobem una foca que ens mira ben tranquil·la. En les altres res, amb el temps que fa, gris i amb intenció de ploure, ni les foques s'acosten a les platges. De totes maneres, tot i que no hi hagi animalons, el passeig per arribar a elles val prou la pena. Una d'elles té una arena blanquíssima.

A la tarda ens n'anem a Dunedin per fer el recorregut que fa el tren "Taieri Gorge". És un tren antiquíssim que va per unes vies també antiquíssimes. Ara ja només s'usa en l'àmbit turístic. Va pel mig de la gorja Taieri i va fent unes quantes parades.

Un dels millors moments, per mi, és quan el tren passa per sobre dels ponts. Per algun d'ells passa a 3 per hora, per evitar que el pont vibri i per tant es trenqui i caiguem!!! Són uns ponts impressionants i preciosos.

La resta del dia la dediquem al manteniment de l'autocaravana, a llegir, escriure i planejar el pròxim dia. Sopem sopes xineses dolentotes, pa amb oli i un kiwi, neozelandès, és clar.

26/10/06: Península d'Otago

La primera meitat del dia la dediquem a acabar la ruta pels Catlins. Però fa un dia més aviat lleig i les platges no llueixen pas massa. L'últim punt que veiem és el Nugget Point, un conjunt de roques ben curioses, enmig del mar.

A la tarda anem a veure Pingüins a la Península d'Otago. Es tracta d'una espècie de reserva. Els pingüins hi anaven per la seva pròpia voluntat però l'amenaça dels gossos estava fent que marxessin. La reserva ha aconseguit que segueixin anant-hi. I no només això, sinó que a més hi ha una doctora/zoòloga que n'estudia el comportament i en fa un seguiment de les relacions entre ells: els hi ha posat noms i cadascun té una llista amb les parelles que ha tingut, els fills que ha tingut i si han sobreviscut o no.

La visita als pingüins és una passada. Són pingüins tímids, així que la visita es fa a través d'uns camins coberts però amb molts forats per veure'ls sense que se n'adonin. Alguns els veiem dins la seva caseta, mig adormits o simplement incubant els pròxims pingüins. Però lo més fantàstic és veure'ls sortir del mar i caminar. És divertidíssim!!! No ens cansaríem de veure'ls!!!