dissabte, d’octubre 06, 2007

Fi del viatge i del blog

Avui fa justament un any que agafàvem uns quants avions que ens durien a un viatge fantàstic per les dues illes de Nova Zelanda. Ens en vam anar amb moltíssima il·lusió i no ens va decepcionar gens ni mica, ben al contrari, va complir les expectatives amb escreixos.

Encara no ens fan falta les més de 1000 fotos que vam fer per recordar els paisatges i els animalons que vam veure. Algun dia potser sí que ens caldrà remirar-les per recordar-ho tot plegat. I, les experiències viscudes, que encara avui podem sentir com a properes, algun dia no ho seran, però podrem rellegir el blog i rememorar-ho de nou.

Si ara tanco el ulls, i penso en el viatge, veig l'imponent Milford Sound mig tapat pels núvols grisos de la pluja passada, recordo el grunyit enfadat del lleó marí que gaudia del sol, damunt una roca i a la vora del mar, sento el cruixit dels milers de closques de petxines que es trencaven sota les meves botes mentre creuàvem un pas en marea baixa, oloro la pudor horrible que feien els gasos que emergien del terra en constant activitat, somric amb els moviments divertits dels pingüins d'ulls grocs que sortien del mar per refugiar-se a casa seva per passar la nit,...

Al llarg de gairebé un any us hem anat explicant les nostres vivències, què vam veure, què vam fer, per on vam passar, què ens va sorprendre. Dia a dia, fins arribar a la fi del viatge. Com també arriba a la fi aquest blog.

Gràcies per acompanyar-nos.