11/10/06: Rotorua
Rotorua és el nostre pròxim destí. És una de les zones geotermals més conegudes del món, amb géisers, piscines de fang bullint, aigües termals naturals, fumeroles que surten de qualsevol forat a terra i una fortor de sofre més aviat desagradable. Hem pensat que segurament ens hi estarem un parell de dies, perquè hi ha força a veure i fer.
M’he llevat decidida a conduir jo. Com que és molt d’hora no trobarem gairebé ningú per la carretera, així que és un bon moment per posar-m’hi. Al principi ho he passat una mica malament, però de mica en mica m’hi he acostumat i m’ha semblat genial.
Per cert, ahir amb tota la intenció del món vam escollir un càmping al costat d’una platja per llevar-nos de bon matí i gaudir-ne. Però se’ns ha oblidat acostar-nos-hi, déu ni do!
El camí a Rotorua ha estat força llarg i a més hem tornat a tenir el mateix problema d’ahir amb la caravana. Intuïm que hi ha d’haver una fuga d’aigua en algun lloc, així que truquem a la companyia que ens l’ha llogat i ens fan anar a un garatge perquè ho arreglin. Mentre esperem ja es comença a sentir l’olor de pet que no ens abandonarà, com “rexona”, durant aquests dies.
Després d’això anem a l’i-site (algun dia us en parlaré d’aquest lloc) a fer la reserva pel que pot ser una de les experiències més al·lucinants i impressionants del viatge: vol en helicòpter i passeig per una illa que és un volcà en erupció. En principi, si el temps ho permet, ho farem demà a la tarda.
Pel vespre hem contractat un sopar amb espectacle maorí. Rotorua és una de les zones on hi viuen més maorís, per tant, tot i que sabem que serà molt turístic, creiem que val la pena veure-ho. A més, el sopar es tracta d’un Hangi, que consisteix en fer un forat a terra, introduir-hi el menjar en capes i coure’l, cobert i durant hores, mitjançant unes pedres que en conserven l’escalfor.
M’he llevat decidida a conduir jo. Com que és molt d’hora no trobarem gairebé ningú per la carretera, així que és un bon moment per posar-m’hi. Al principi ho he passat una mica malament, però de mica en mica m’hi he acostumat i m’ha semblat genial.
Per cert, ahir amb tota la intenció del món vam escollir un càmping al costat d’una platja per llevar-nos de bon matí i gaudir-ne. Però se’ns ha oblidat acostar-nos-hi, déu ni do!
El camí a Rotorua ha estat força llarg i a més hem tornat a tenir el mateix problema d’ahir amb la caravana. Intuïm que hi ha d’haver una fuga d’aigua en algun lloc, així que truquem a la companyia que ens l’ha llogat i ens fan anar a un garatge perquè ho arreglin. Mentre esperem ja es comença a sentir l’olor de pet que no ens abandonarà, com “rexona”, durant aquests dies.
Després d’això anem a l’i-site (algun dia us en parlaré d’aquest lloc) a fer la reserva pel que pot ser una de les experiències més al·lucinants i impressionants del viatge: vol en helicòpter i passeig per una illa que és un volcà en erupció. En principi, si el temps ho permet, ho farem demà a la tarda.
Pel vespre hem contractat un sopar amb espectacle maorí. Rotorua és una de les zones on hi viuen més maorís, per tant, tot i que sabem que serà molt turístic, creiem que val la pena veure-ho. A més, el sopar es tracta d’un Hangi, que consisteix en fer un forat a terra, introduir-hi el menjar en capes i coure’l, cobert i durant hores, mitjançant unes pedres que en conserven l’escalfor.
L’experiència ha estat: interessant perquè hem conegut força elements de la cultura maorí, intensa perquè he gaudit molt veient com ballaven el “Haka” (també us en parlaré més endavant), saborosa perquè el menjar estava molt bo i, com no, turística per les cançonetes al bus, “l’agafeu-vos de les mans per acomiadar-nos” i “l’ara ja podeu anar a comprar a la nostra fabulosa botiga”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada