17/10/06: Abel Tasman

El passeig pel parc Abel Tasman comença en un Aquataxi: una llanxa que va recollint i deixant gent per les diferents platges de la costa. Només es pot accedir a elles per mar o caminant però no amb vehicles per terra.

Durant dues horetes, fins arribar al punt que nosaltres hem escollit, gaudim de les vistes i d'unes foques que no s'immuten per la nostra presència.

Fa un dia perfecte per passejar pel parc: assolejat i sense ni un núvol. L'entorn és espectacular: platges d'arena daurada i finíssima, aigües cristal·lines i tot envoltat de bosc. És un paradís, que per sort està protegit.

Per fer el trajecte és necessari passar per un parell de llocs durant una franja horària concreta, justament durant la marea baixa. El primer tram que ens trobem és una zona enorme que es fa difícil d'imaginar que es pugui cobrir d'aigua. Però deu ser així, ja que està bastant ple de closques de petxines, de cargols de mar, de crancs petitons i de tolls d'aigua. Parlant de tolls, la majoria són prou petits per poder-los rodejar, saltar o passar sense que l'aigua ens sobrepassi les botes. Menys un... que el Julio m'avisa que m'hi entrarà aigua però que jo, tossuda com una mula, he volgut creuar sense treure'm les botes i he acabat amb més aigua dins les botes que no pas fora. És fantàstic, perquè podré saber què és tenir els peus en remull mentre fas una passejada d'unes horetes; encara no ho havia provat mai!

Se'ns fa hora de dinar, però com que ens hem retrassat una mica fent fotos i gaudint de tot plegat, calculem que si ens aturem a menjar no podrem creuar el segon pas de marea baixa. Així que endrapem les galetes que duem a la motxilla i no ens aturem (i jo fent xof, xof). Arribem al segon tram de marea baixa amb temps, però ja es nota que l'aigua ha estat pujant i que massa temps no ens quedava.

La platja on hem quedat que ens recolliran és de l'estil de les que hem vist. Estem una estona descansant i prenent el sol. En el camí de tornada fins i tot ens adormim amb el moviment de la llanxa.