22/10/06: Queenstown i Te Anau
És ben divertit però no fa pas por, tot i que el conductor s'acosta moltíssim a les roques i fa que la llanxa doni voltes sobre sí mateixa. El que és realment dur és el fred que t'agafa a la cara. Un dolor impressionant, sobretot al front. I com que no et pots deixar anar per no sortir volant de la llanxa, es fa etern. Pensava que no podria recuperar el front mai més!!!
Dinem a la vora del llac (sí senyor, un altre llac) i després anem a veure com la gent fa bungy jumping. Me n'agafen ganes, però sóc una cagada i no m'atreveixo a fer-ho. Ha de ser al·lucinant tirar-se d'una altura com aquesta. I el cas, és que es veu clarament que ho tenen molt controlat, ja que veiem com es tira gent de diferents mides i pesos i aconsegueixen que arribin just on comença l'aigua. Però no m'hi veig en cor, què hi farem!
La següent parada és Arrowtown, una ciutat tipus de "l'oeste", molt agradable per passejar-hi i escoltar una mica de jazz ajaguts a l'herba. I més, amb el dia explèndid que ens ha tocat avui.
Acabem el dia anant a veure cuques de llum. Hi ha unes coves, a la vora de Te Anau, on hi viuen un munt de cuques de llum. Et pugen en una barqueta, apaguen tots els llums i es desplacen per dins la cova guiant-se per una corda. Al cap de ben poca estona comences a veure alguns puntets de llum davant teu i de cop i volta en veus cents que t'envolten. És una espectacle preciós!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada