13/10/06: White Island

Avui hem començat el dia igual que el vam acabar ahir: banyant-nos a les piscines termals, envoltats per la boira que es confonia amb el vapor de l'aigua calenta. Eren les 6:30h, així que estàvem ben sols.

Relaxadíssims, hem tornat a Rotorua per fer la tan esperada excursió en helicòpter a la White Island. Dic esperada, perquè creiem que ha de ser molt emocionant viure una estona al costat d’un volcà actiu, però també, per la novetat de volar en helicòpter. Per altra banda, però, cal confesar que el Julio, encara avui, segueix dient que era un excès, pel cost de l’excursió, que s’ho val, que ho repetiria, però que li suposen un esforç els excessos d’aquest tipus. Jo és que faig les coses sense pensar-les massa, així que...

Ha resultat que l'helicòpter era de només 4 persones: nosaltres dos, el conductor i un alemany que ha pagat de més per recórrer els voltants de Rotorua des de l'aire i que, nosaltres, hem pogut aprofitar de bon grat: el mar de mil tons verdosos i blavosos, llacs a dojo, muntanyes i valls, zones de pastura, volcans extingits,...

La vista de l'illa des de l'helicòpter ha estat al·lucinant. Hem passat unes quantes vegades per damunt del cràter, on una aigua verdosa bullia i alliberava gasos a dojo. A més del cràter, veus com aquest conjunt de materials que arrossega l'aigua es fan a la mar deixant un rastre inconfusible i, que pel que ens ha explicat el guia, alimenta la fauna i converteix la zona en la delícia dels submarinistes.

El passeig per l'illa, de més d'una hora, ens ha fet sentir com a vertaders vulcanòlegs, amb casc i mascareta inclosos. En alguns racons podies sentir com bullia l'aigua ben a prop, en d'altres era el fang el que bombollejava. Hi havia rius de minerals per arreu. També hem vist la fàbrica antiga d’extracció de sofre, que la tancà una erupció, perdent-hi la vida uns quants treballadors. Al cràter no ens hi hem acostat pas gaire, no fos cas que hi hagués esllevissades i no ho poguéssim explicar. Jo m’he embutxacat un record de l’illa, en forma de pedres volcàniques.

A la tarda ens hem dirigit cap al Tongariro National Park, passant abans a veure una altra zona de fumeroles, l’anomenada “Cràters de la lluna”. No deixa de sorprendre’m veure una explanada d’on hi surt fum de tots els racons.

Era una mica fosc quan hem arribat al parc. I ha estat precisament això el que ens ha fet adonar-nos de la tenebrositat de la zona on es va rodar Mordor...