14/10/07: Mordor

El pla del dia era fer el Tongariro Crossing: una de les rutes més recomanades a Nova Zelanda, d'unes 8 hores i 17 kilòmetres, pel parc nacional Tongariro. Ens feia especial il·lusió. Però feia uns dies, una noia holandesa que portava 9 mesos de viatge (quina enveja!) ens havia dit que no era possible fer-lo pel mal temps. Així i tot, ahir, el xic del càmping ens va dir que sí que era practicable i ens va fer ell mateix la reserva del bus que ens duria a l'inici del recorregut i ens recolliria després al final.

Tanmateix, en plantar-nos a la porta per ser recollits, ben equipats, ens ha dit que no es podia fer per culpa del vent i ens ha suggerit un camí alternatiu, d'unes 6 hores (i 17 kilòmetres), que també ens permetria gaudir força del parc, però sense patir tant el vent.

En poca estona de camí ens hem sentit a Mordor, el camí que fan els hobbits, a la pel·lícula d'"El senyor dels anells", per la terra de Sauron per destruir l'anell únic. Hem estat rodejats per un paisatge bastant pelat, amb arbustos baixos i espinosos, pedres fosques, rierols i, sobretot, els tres volcans (Ruapehu, Tongariro i Ngauruhoe), encara actius (la última erupció d'un d’ells fou el 1975, per exemple), imponents i nevats. El volcà Ruapehu, si no anem errats, és Mordor.

El paisatge ha estat bastant impressionant, tot i que el dia s’ha mantingut força gris i a estones, fent camí muntanya amunt, també increïblement ventós, fins al punt que feien agafar ganes de fer-se enrera. A mesura que ens acostàvem al final del camí, als llacs Tama, ens anàvem tapant cada vegada més. La tornada, per gairebé el mateix lloc, se'ns ha fet una mica pesada, però hem acabat fent les 6 hores que se suposava duraria el trajecte, amb aturades incloses.

Després de la caminada estàvem força cansats, així que ho hem compensat amb una bona estona de relax a les piscines termals del càmping i amb un sopar boníssim amb peix de primer, peix de segon regat amb un Sauvinyon neozelandès i un gelat deliciós de postre.