15/10/06: Napier i Wellington

Demà agafarem el ferry per creuar l'estret que separa les dues illes i dirigir-nos a l'illa del sud (South Island), així que avui toca conduir força perquè ens queda un bon tram fins arribar a Wellington, d'on surt el ferry.

Primer hem passat a veure Napier, que diu la guia que és una ciutat d'art deco i tenim curiositat de veure-la. Ens ha agradat menys del que esperàvem, però feia un matí assolejat fantàstic i la col·lecció de cases de tons pastel roses i blaus no ha estat malament del tot. Fins i tot hem entrat en una església on, una bona colla de vells ens han explicat, alhora que ens preguntaven encuriosits d'on érem, que aquella església era la més antiga del poble i, si no ho recordo malament, no tenia més de 200 ays!!!

Després hem fet el camí cap a Wellington. Ha estat terrible. Ha fet un temps fastigós: pluja, boira i vent a tort i a dret. He quedat esgotadíssima de lluitar contra el vent que arrossegava l'autocaravana cap a on li donava la gana.

Després de 6 hores de conducció hem arribat a Wellington. Hem pogut veure una mica la ciutat, que estava bastant buida: com que només hi ha comerços i edificis d'empreses i és diumenge hi havia ben poca gent tombant. Fins i tot, per sopar, hem estat a punt d'anar-nos a menjar un parell de sopes japos que ens quedaven, però hem estat de sort i hem trobat un restaurant obert, on hem menjat força bé i hem tingut la sort de gaudir d'un petit concert de jazz en directe.

14/10/07: Mordor

El pla del dia era fer el Tongariro Crossing: una de les rutes més recomanades a Nova Zelanda, d'unes 8 hores i 17 kilòmetres, pel parc nacional Tongariro. Ens feia especial il·lusió. Però feia uns dies, una noia holandesa que portava 9 mesos de viatge (quina enveja!) ens havia dit que no era possible fer-lo pel mal temps. Així i tot, ahir, el xic del càmping ens va dir que sí que era practicable i ens va fer ell mateix la reserva del bus que ens duria a l'inici del recorregut i ens recolliria després al final.

Tanmateix, en plantar-nos a la porta per ser recollits, ben equipats, ens ha dit que no es podia fer per culpa del vent i ens ha suggerit un camí alternatiu, d'unes 6 hores (i 17 kilòmetres), que també ens permetria gaudir força del parc, però sense patir tant el vent.

En poca estona de camí ens hem sentit a Mordor, el camí que fan els hobbits, a la pel·lícula d'"El senyor dels anells", per la terra de Sauron per destruir l'anell únic. Hem estat rodejats per un paisatge bastant pelat, amb arbustos baixos i espinosos, pedres fosques, rierols i, sobretot, els tres volcans (Ruapehu, Tongariro i Ngauruhoe), encara actius (la última erupció d'un d’ells fou el 1975, per exemple), imponents i nevats. El volcà Ruapehu, si no anem errats, és Mordor.

El paisatge ha estat bastant impressionant, tot i que el dia s’ha mantingut força gris i a estones, fent camí muntanya amunt, també increïblement ventós, fins al punt que feien agafar ganes de fer-se enrera. A mesura que ens acostàvem al final del camí, als llacs Tama, ens anàvem tapant cada vegada més. La tornada, per gairebé el mateix lloc, se'ns ha fet una mica pesada, però hem acabat fent les 6 hores que se suposava duraria el trajecte, amb aturades incloses.

Després de la caminada estàvem força cansats, així que ho hem compensat amb una bona estona de relax a les piscines termals del càmping i amb un sopar boníssim amb peix de primer, peix de segon regat amb un Sauvinyon neozelandès i un gelat deliciós de postre.

La "Kiwi"

El viatge l'hem fet tot en autocaravana, amb la Kiwi (sí, no ens hem esforçat massa amb el nom com es pot veure en la foto). Per mi era la primera vegada. En Julio ja havia passat molts estius, de ben jovenet, de càmping amb una caravana. Però, igualment, l'experiència ha estat pels dos bastant nova.

No sabíem si aguantaríem tants dies en un espai tan reduït, dutxant-nos en càmpings, fent i desfent el llit tots els dies, amb un sostre metàl·lic i menjant i cuinant de tant en tant allí dins. Però vam passar aquests dies la mar de bé i més dies si ens hi haguéssim estat.

La conducció en general no ens ha semblat pas complicada. Canviar l’esquerra per la dreta ha estat prou senzill; només en una ocasió jo m’he equivocat, però deurien ser les vuit del matí i en una avinguda on no hi passava ningú. A vegades ha resultat un pèl difícil conduir per carrers més aviat estrets (i amb voreres inorportunes) donades les mides de l’autocaravana. Però, lo pitjor de tot, ha estat algun dia que ha fet força vent: la gran superfície del vehicle feia que les ventades fortes, que amb un cotxe gairebé ni notaries, amb l’autocaravana es produís un desplaçament lateral més aviat perillós i, per tant, haguéssim de reduir la marxa i estar ben concentrats tota l’estona.

Ha estat una experiència molt recomanable. Principalment, per la llibertat de moviments. No era fins a la tarda, quan el dia s'acabava, que ens plantejàvem on ens quedaríem. Hi ha tants càmpings a Nova Zelanda, que no cal buscar gaire. Només en la zona de més al sud vam haver de conduir una mica més fins a trobar un càmping. Però la major part de les vegades ens permetíem el luxe d'escollir-lo, a poder ser, que tingués spa o que almenys les dutxes estiguessin calentones.

Hem gaudit força també de la part més “poètica”: llevar-nos o adormir-nos, sentint la remor del mar o escoltant una bona colla d’ocellets, trepitjar l’herba humida encara amb lleganyes als ulls, esmorzar un bon bol de cereals mentre el sol comença a sortir, desvetllar-se a mitja nit, apartar les cortines i veure mil estrelles,...

Jo tornaria a recórrer Nova Zelanda amb autocaravana, sense pensar-m’ho (per variar, és clar, jeje).

13/10/06: White Island

Avui hem començat el dia igual que el vam acabar ahir: banyant-nos a les piscines termals, envoltats per la boira que es confonia amb el vapor de l'aigua calenta. Eren les 6:30h, així que estàvem ben sols.

Relaxadíssims, hem tornat a Rotorua per fer la tan esperada excursió en helicòpter a la White Island. Dic esperada, perquè creiem que ha de ser molt emocionant viure una estona al costat d’un volcà actiu, però també, per la novetat de volar en helicòpter. Per altra banda, però, cal confesar que el Julio, encara avui, segueix dient que era un excès, pel cost de l’excursió, que s’ho val, que ho repetiria, però que li suposen un esforç els excessos d’aquest tipus. Jo és que faig les coses sense pensar-les massa, així que...

Ha resultat que l'helicòpter era de només 4 persones: nosaltres dos, el conductor i un alemany que ha pagat de més per recórrer els voltants de Rotorua des de l'aire i que, nosaltres, hem pogut aprofitar de bon grat: el mar de mil tons verdosos i blavosos, llacs a dojo, muntanyes i valls, zones de pastura, volcans extingits,...

La vista de l'illa des de l'helicòpter ha estat al·lucinant. Hem passat unes quantes vegades per damunt del cràter, on una aigua verdosa bullia i alliberava gasos a dojo. A més del cràter, veus com aquest conjunt de materials que arrossega l'aigua es fan a la mar deixant un rastre inconfusible i, que pel que ens ha explicat el guia, alimenta la fauna i converteix la zona en la delícia dels submarinistes.

El passeig per l'illa, de més d'una hora, ens ha fet sentir com a vertaders vulcanòlegs, amb casc i mascareta inclosos. En alguns racons podies sentir com bullia l'aigua ben a prop, en d'altres era el fang el que bombollejava. Hi havia rius de minerals per arreu. També hem vist la fàbrica antiga d’extracció de sofre, que la tancà una erupció, perdent-hi la vida uns quants treballadors. Al cràter no ens hi hem acostat pas gaire, no fos cas que hi hagués esllevissades i no ho poguéssim explicar. Jo m’he embutxacat un record de l’illa, en forma de pedres volcàniques.

A la tarda ens hem dirigit cap al Tongariro National Park, passant abans a veure una altra zona de fumeroles, l’anomenada “Cràters de la lluna”. No deixa de sorprendre’m veure una explanada d’on hi surt fum de tots els racons.

Era una mica fosc quan hem arribat al parc. I ha estat precisament això el que ens ha fet adonar-nos de la tenebrositat de la zona on es va rodar Mordor...

12/10/06: Rotorua (2)

Facareguareguareguareguarewaaaaaaaaa!!!

O el que ben escrit seria Whakarewarewa, és un poblet que viu al voltant d'una de les zones geotermals de Rotorua. I és on hem estat avui al matí. Tot i que ha fet un fred que pela i una pudor de sofre a estones nauseabunda, no ens hem perdut ni una de les fumeroles, ni una de les basses de fang bombollejant i gairebé hipnotitzants i ni un dels estancs amb aigües que, per l’acumulació de diferents minerals, tenen tot de colors diferents i vius. El que no hem vist amb tota la seva plenitud ha estat el géiser, que no semblava amb masses intencions d'alçar-se fins gaire amunt.

A la tarda hauríem d'haver fet l'excursió amb helicòpter però el vent ho ha impedit. Així que ho hem endarrerit per demà al matí. Esperem poder-ho fer!

A canvi, hem anat a una altra zona geotermal: Wai-o-tapu. Quins colors més impressionants! La "Champagne pool", per exemple, deu tenir qualsevol de les gradacions de colors taronges i grocs existents. Em sembla molt curiós que uns minerals, com l'arsènic i el sofre entre d'altres, puguin generar aquest colors tan vistosos. A més, pensar que vas passejant per una zona que a sota té activitat geotèrmica, que avui hi ha un forat en un lloc i que demà es pot col·lapsar en un altre lloc i sorgir d'allí aigua bullint amb un nou color, ho fa realment excitant.

I, si encara no estàvem prou fascinats per Rotorua, el súmmum ha estat anar a un spa. Hem gaudit una bona estona passant de piscina en piscina, començant per la més freda, de 36 graus i acabant a la més calenta, de 40 o 42 graus. Tot a l’aire lliure. El canvi entre piscina i piscina el féiem ben ràpid, no feia pas calor a l’exterior. Però un cop estàs dins l’aigua a fora ja hi pot fer el fred que faci falta!

Hem pogut comprovar que l’aigua d’aquest spa és ben natural, doncs es veu perfectament el riu d’aigua bullint i fumejant que passa just pel costat de l’spa i, del qual, es recull l’aigua, es recondueix per refredar-la i així aconseguir la temperatura convenient. I com a natural que és, conté tot de minerals que la fan ben saludable.

Per arrodonir el dia, ha resultat que l’spa permetia acampar. Així que ja ens hi quedem fins demà.

Quin relax!!!

Haka

Tot i que la cultura maorí té un bon regitzell de balls i cants diferents, el Haka n'és el més conegut. Bàsicament, deu ser així, si no és que hi ha alguna altra raó que desconec, perquè els All Blacks, l'imbatible equip de rugby neozelandès, el balla abans de començar qualsevol partit.

El Haka va començar essent un ball que es feia previ a una guerra, per intentar intimidar l'enemic. Avui en dia es realitza també com a benvinguda en una ceremònia.

Nosaltres el vam veure en unes quantes ocasions, juntament amb altres balls i cançons. Abans de començar et demanen que no riguis, tot i que pot fer una mica de gràcia. I tant si en fa! Jo vaig haver de fer esforços per no riure quan van començar a fer expressions grotesques, treure la llengua i obrir els ulls gairebé fins que els sortien de les òrbites.

Però a banda d'això, la vitalitat, força, arrogància i poder del Haka em va semblar majestuós i no me'n vaig cansar de veure'l. Si voleu veure'n algun video no us ho perdeu: Com es balla el Haka i Videos de Haka amb els All Blacks.

11/10/06: Rotorua

Rotorua és el nostre pròxim destí. És una de les zones geotermals més conegudes del món, amb géisers, piscines de fang bullint, aigües termals naturals, fumeroles que surten de qualsevol forat a terra i una fortor de sofre més aviat desagradable. Hem pensat que segurament ens hi estarem un parell de dies, perquè hi ha força a veure i fer.

M’he llevat decidida a conduir jo. Com que és molt d’hora no trobarem gairebé ningú per la carretera, així que és un bon moment per posar-m’hi. Al principi ho he passat una mica malament, però de mica en mica m’hi he acostumat i m’ha semblat genial.

Per cert, ahir amb tota la intenció del món vam escollir un càmping al costat d’una platja per llevar-nos de bon matí i gaudir-ne. Però se’ns ha oblidat acostar-nos-hi, déu ni do!

El camí a Rotorua ha estat força llarg i a més hem tornat a tenir el mateix problema d’ahir amb la caravana. Intuïm que hi ha d’haver una fuga d’aigua en algun lloc, així que truquem a la companyia que ens l’ha llogat i ens fan anar a un garatge perquè ho arreglin. Mentre esperem ja es comença a sentir l’olor de pet que no ens abandonarà, com “rexona”, durant aquests dies.

Després d’això anem a l’i-site (algun dia us en parlaré d’aquest lloc) a fer la reserva pel que pot ser una de les experiències més al·lucinants i impressionants del viatge: vol en helicòpter i passeig per una illa que és un volcà en erupció. En principi, si el temps ho permet, ho farem demà a la tarda.

Pel vespre hem contractat un sopar amb espectacle maorí. Rotorua és una de les zones on hi viuen més maorís, per tant, tot i que sabem que serà molt turístic, creiem que val la pena veure-ho. A més, el sopar es tracta d’un Hangi, que consisteix en fer un forat a terra, introduir-hi el menjar en capes i coure’l, cobert i durant hores, mitjançant unes pedres que en conserven l’escalfor.

L’experiència ha estat: interessant perquè hem conegut força elements de la cultura maorí, intensa perquè he gaudit molt veient com ballaven el “Haka” (també us en parlaré més endavant), saborosa perquè el menjar estava molt bo i, com no, turística per les cançonetes al bus, “l’agafeu-vos de les mans per acomiadar-nos” i “l’ara ja podeu anar a comprar a la nostra fabulosa botiga”.

Just a note

When I started the blog my purpose was to write it in both languages, Catalan because is my mother tongue and English because I would like to improve it some more. But I've decided to give up translating it in english: on one side I don't have enough time to translate every single post and, on the other side, my english is still a little poor to post in a blog and, moreover, I've always asked Julio to correct it or re-write it which was never the point when I decided to do the translation.

I hope you forgive me.

10/10/06: Bay of Islands

Avui ens dirigirem a Bay of Islands, la zona més al nord on estarem. Es tracta d’una badia amb més de 150 illes on agafarem alguna excursió per passejar-nos-hi i veure si ens acompanyen els dofins que la poblen.

Com que ens hem llevat a les 6 del matí, com a bons viatgers que som, a les 9 ja estem a Pahia amb l’excursió contractada. És una sort viatjar en aquesta època, ja que no hi ha massificacions. Pots tenir mala sort i que plogui molt, però de moment avui sembla que farà sol, tot i que no es pot cantar victòria pel que hem pogut comprovar fins ara (i sinó, llegiu el post anterior!).

Les vistes a la badia són ben boniques: l’aigua blavíssima, les illes ben verdes i les roques ben escarpades. Hem estat de sort i els dofins ens han acompanyat una bona estona. Em sembla que aquest viatge em comença a encantar. Ja sé que he vist dofins al zoo, però aquests són salvatges i és per pròpia iniciativa que salten i es fan veure.

Dinem una pizza de marisc boníssima i fem camí cap al sud, però per l’altre costat de l’illa. Anem a veure un bosc de Kauris, que segons diu la guia són uns arbres immensos només comparables a les sequoies. Jo no he vist sequoies (tot arribarà) però a Argentina vaig veure uns arbres que em van semblar immensos.

Creia que no m’impressionarien pas tant, però la immensitat dels Kauris m’ha deixat sense paraules: no són els arbres més alts que he vist ni els més amples, però sí els més alts i amples alhora. El primer d’ells, el “Tane Mahuta” o “Rei de la selva”, diu que té uns 2000 anys i no ho penso posar en dubte. Qualsevol foto que li fem no mostrarà la seva immensitat: heu de veure-ho en persona.

El final del dia ha tingut dues situacions complicades. La primera ha estat amb la caravana: s’escalfava i hem hagut d’aturar-nos per afegir-hi aigua després de veure que el dipòsit estava ben sec. Ha estat però, molt reconfortant, tenir al costat un xic escocès que treballa per la zona, que s’ha aturat a veure què ens passava. La segona ha estat amb la dutxa nocturna: tocava dutxa, fent un fred que pela, en un bany gens calentó, però com que no hi havia ningú, els dos junts, en la de dones!

---

Today we will head towards Bay of Islands, the most northern place we will be visiting in NZ. We will do a half-day cruise around the more than 150 islands that make it, hoping to see some dolphins as well.

Since we woke up at 6 (such good travellers we are), at 9 we are in Pahia, with the trip booked and ready to go. If you have the luck to travel during this season, you won't find any crowds. But beware of the showers! It is sunny today, but in The North you never know (look at the previous post!).

Sights are great all along the bay: intense blue waters paired with beautiful green islands and scraped rocks. Dolphins seem to have fun swimming around us, jumping and showing themselves. I think I'm starting to love this trip. This doesn't feel exactly like a Zoo.

Delicious seafood pizza for lunch before departing towards the other side of the island, where a Kauri forest, only comparable to sequoias according to our guidebook, is waiting for us. I've never seen sequoias (yet!), but we saw inmense trees in Argentina.

I wouldn't have bet on it, but Kauris left me without words: maybe not the tallest, maybe not the widest, but very close to both, and in the same tree. The first one, named "Tane Mahuta" (King of the forest), is said to have around 2000 years. No photo will ever be faithful to its inmensity: you need to see it with you own eyes.

Two delicate moments during the day: first the caravan, its engine getting so hot we had to stop and add more water. A nice scottish guy passing by stayed with us until we had the problem solved. That felt really good. Second was shower time, at night, freezing outside, and worse, freezing also inside, together in lady's restrooms (nobody around).

Lo temps / Weather

El temps a Nova Zelanda va ser força variat. Però concretament, al nord de l'illa nord, va ser on més ens va sorprendre aquesta varietat, ja que en una hora podia canviar vint vegades el temps: pluja fina, pluja forta, sol, vent, sol i vent, pluja i vent, pluja i sol,... Semblava que el temps s'hagués tornat boig.

Ens pensàvem que tot Nova Zelanda seria així, però va resultar que no, que bàsicament era allí al nord. Després, parlant amb un neozelandès en un bar de poble, ens va fer notar que en ser la zona nord tan estreta era la influència dels dos mars que l'envoltaven que feien que el temps canviés tan sovint.

També vam adonar-nos com de diferent pot ser el temps en dos vessants diferents d'una muntanya: mentre a l'oest hi plovia a bots i a barrals, a l'est, després de creuar l'Arthur's Pass, hi feia un sol increïble.

---

Weather in the north island surprised us a lot, specially in the far north. Within an hour weather can change twenty times: drizzles, showers, wind, sun, rain again, wind and rain, sun and wind, sun and rain... As if weather had become crazy.

At first we thought it would be like this across NZ, but we were wrong. Seems like this just happens in the north. Many days later we understood the reason after talking to a nice kiwi in a village bar: the far north land is very narrow, so weather influence from both seas is very high.

We also noticed how mountains can be weather barriers. At the same time heavy rain was falling in the east, the sun was shining brightly in the west. Just cross Arthur's Pass and voilà.

09/10/06: Auckland - Bay of Islands

Era cert, a les 4 del matí ens hem desvetllat. Però ens hem posat a dormir altra vegada i fins a les 7 no ens hem llevat. Intentem fer una mica de pla pels propers dies, per calcular més o menys quin dia voldrem el ferry per creuar les dues illes, però no ens queda clar, així que ja ho anirem decidint sobre la marxa.

De bon matí ens plantem al museu "Auckland Memorial Museum" on anem amb la intenció de veure la gran col·lecció de peces maorís que tenen. És molt interessant per començar a conèixer una mica com vivien els primers habitants de Nova Zelanda.

Després anem a recollir la caravana. Em sembla molt gran! Començarà conduint el Julio, jo ja ho faré, però de bones a primeres em fa més aviat por. Parem a comprar algunes coses bàsiques per la caravana i ens dirigim cap a Bay of Islands.

Entre una cosa i l'altre s'ha fet tard i no arribarem a Pahia (base per visitar Bay of Islands), així que ens quedem a dormir a Whangarei. M'he començat a estressar una mica només de pensar el munt de coses que tinc a la llista per veure i de com passa el temps. Més val que em calmi que estic de vacances!!! A partir de demà ja canviarem l'horari per aprofitar les hores de sol: dormir a les 22h i llevar-nos a les 6h.

La primera nit a la caravana ha estat força divertida: per començar hem utilitzat paper de vàter com a tovallons, gairebé ens descuidem posar el fre de mà i per arrodonir-ho hem dormit amb un sol nòrdic individual perquè no me n'havia adonat que n'hi havia dos.

---

Julio was right, we woke up at 4 AM, but we went back to sleep. Finally we get up at 7 and try to do some planning for the following days: it would be great to know when to leave towards the south island. But it is not easy, so we defer the decision.

Early in the morning we go to the Auckland Memorial Museum to see their large collection of Maori and pacific treasures. An excellent first contact with Maori history and way of life.

After that we go pick up the caravan. It looks so big! Julio will drive until I get feel more confident with it. We stop to buy some basic stuff for the caravan and head towards Bay of Islands.

By no chance can we arrive into Pahia before it gets dark, so we decide to stay in Whangarei. I’ve started to feel stressed by just thinking about the many places we want to go and how fast the time goes by. But hey, I’m on vacation, so I’d rather calm down a bit. We decide to go to bed a 22 and get up at 6 to make the most of sunlight.

Our first night in the caravan is quite funny: we need to use toilet paper as napkins, we almost forget to handbrake the caravan and we sleep with a single duvet because I didn’t realise we had two!!!

06/10/06 - 08/10/06: Auckland

Hem sortit el dia 6 de Barcelona i arribem a Auckland el dia 8 a les 7 del matí, després de parar a Londres i a Los Ángeles. Unes 36 horetes (casi res) des del moment que ens llevem fins que arribem al destí. El viatge no ha estat tan terrible com esperava però el cos està una mica desorientat després dos esmorzars, dos sopars i dormir a estones.

Anem directes a l'hotel, la primera nit hem decidit dormir en un hotel. Dutxa imprescindible i a passejar. A estones surt una mica el sol, plou i fa vent: ja anirem aprenent que aquesta combinació és molt freqüent al nord de l'illa nord. Ens prenem un deliciós Frapuccino per començar amb forces.

Primer agafem un ferri que ens duu a l'illa Waiheke, destí de cap de setmana de la gent d'Auckland: platges boniques i molta verdor. A la tarda fem cap a Devonport, un barri tranquil i agradable de les afores de la ciutat, amb el mont Victòria (un antic volcà) amb excel·lents vistes d'Auckland. Prenem un cafè tamany bol de cereals després de demanar-lo per segona vegada a la cambrera, que s’havia oblidat dels únics clients que hi havia.

Aviat serà fosc, així que pugem a la Sky Tower per veure la ciutat. Veiem que hi ha la possibilitat de fer “sky jump”, potser quan tornem un altre any... La vista és espectacular: edificis immensos, casetes, mar per tot arreu,... Com que ja és tard decidim quedar-nos-hi a sopar i així veure després la vista nocturna. Buffet de peix: el sushi, fantàstic.

Estem rebentats. Ens posem a dormir a les 10 de la nit. Demà al matí ja farem el planning pels pròxims dies. En Julio diu que segurament ens despertarem cap a les 4 de la nit, pel canvi horari.

---

We’ve been up about 36 hours between the moment the alarm clock rang in Barcelona the 6th of October and until our arrival in Auckland, 7AM of the 8th. Not bad. We’ve done just two stops: London and Los Angeles.

We head to the hotel where we had planned to spend one night. A shower is a must, then we go for a walk. The weather is variable: at times sunny, often rainy and quite windy. We don't know yet, but this is our first lesson about the weather in the north of the north island: always variable, to say the least.

First we take a ferry to Waiheke island: nice beaches and lots of vegetation in THE aucklanders weekend spot. In the afternoon we stop at Devonport, a quiet and nice district around Mt Victoria (once a volcano), with great views of the city. We pause for a huge coffee, not before ordering it twice since the waitress seemed to have forgotten the only customers she had.

It’s getting dark so we go to the Sky Tower to enjoy spectacular city views: very high buildings with small houses around them. And the sea, all over. We defer Sky Jump for our next visit to the city or just never, whatever happens last. It gets late enough to have dinner up there. Buffet with good sushi and better views.

We go to bed at 10pm, broken. Planning deferred for the next day. Julio says we will probably be awoken at 4am due to jet lag.

05/10/06: Fugitiva / Fugitive

Les dues últimes setmanes han estat una bogeria a la feina: mil problemes i mil coses a fer, un estrés que no havia patit mai abans. Tinc unes ganes boges de marxar i oblidar-ho tot tan ràpid com pugui.

Demà agafem "els avions" de bon matí. M'acomiado de tothom i cap a casa a enllestir la maleta.

A la bústia hi ha una notificació que m'informa que he de recollir un certificat a correus. No sé què pot ser, però les sigles J.E.Z. em fan malpensar i rebuscant per internet descobreixo de què es tracta: m'ha tocat formar part de la taula electoral del dia 1 de novembre!!! I tornarem de les vacances justament el dia 1 a la tarda!!!

Com que no tinc ni temps d'anar a correus ni de donar explicacions de cap mena he decidit que no aniré buscar el certificat. Esperem que no hi hagi conseqüències per ser una fugitiva de la llei. Que em busquin!!!

---

Last fortnight has been a nightmare at work: plenty of problems and lots of things to finish. An amount of stress never experienced before. I'm looking forward these so much expected holidays.

Tomorrow we’re leaving in the very morning. So I just say goodbye to everybody and address home for packing.

There is a suspicious J.E.Z notification in the letter box. After a bit of internet research, it happens to be a call for presence in an electoral table for november 1st, just the day we will be returning from vacation.

I don’t even have the time to collect the notification, hence I’ll become a law fugitive!!!

Subjectivitat sobretot / Disclaimer

Quan fas un viatge a qualsevol lloc sempre tornes amb unes impressions que poden ser encertades però també completament errònies. Quantes vegades he sentit a dir que Holanda és així o aixà per gent que hi ha estat uns dies i que jo sé que no és cert després de viure-hi dos anys. I, fins i tot, jo que hi he estat vivint, hi ha força coses que desconec.

Viatjar és fantàstic, però el que vertaderament et permet conèixer una zona és viure-hi un bon temps. Llàstima que la vida sigui tan i tan curta, sinó seria fantàstic viure una temporada en uns quants llocs.

Per això, abans de començar el viatge en la memòria (i les notes de la llibreta, jeje) sóc ben conscient que en cap cas les experiències i sensacions aquí exposades seran veritats absolutes, ja que penso ser tan subjectiva com pugui. A més, tot el que explicaré és fruit d'una situació particular: un viatge de plaer, de només tres setmanes, compartit amb la persona escollida, sense mancances i en la millor de les situacions personals.

Espero que us agradi la meva subjectivitat.

---

Travel abroad, and you will come back with a good (and unknown) mixture of right and wrong impressions about what you have seen. How many times have I heard wrong statements about Holland from people who visited it for a few days? I spent two years working and living there, yet there are plenty of details that I simply ignore.

Travelling is great, but what really allows one to know a place is spending there a good amount of time. Unfortunately, life is way too short. Otherwise it would be fantastic to spend enough time in different places.

Hence, before starting the trip from my memories (and from my notebook, haha), I am fully aware that in no case will the experiences and feelings related here aim at absolute truth. In fact, I plan to be as subjective as possible. Besides, what I will relate here is the result of a specific situation: a three-week only leisure trip, together with the person of my choice, without any lacks and in the best possible personal situation.

I hope you like my subjectivity.

El títol /The title

Segons diuen, quan els Maorís arribaren a la terra ara anomenada Nova Zelanda veieren un gran núvol blanc i per això l'anomenaren Aotearoa (Ao = núvol, tea = blanc, roa = gran).

Creek o rierol va ser una de les poques paraules angleses que vam veure una infinitat de vegades al llarg del nostre recorregut per ambdues illes però que no vam acabar de tenir clar quin podia ser el seu significat.

---

When Maoris first arrived into what's currently known as New Zealand, it is said they saw a big, white cloud, hence the name Aotearoa (Ao = cloud, tea = white, roa = long).

"Creek" is one of the few english words we saw a million times during our trip through the two islands, yet we couldn't figure out its actual meaning.