Lo temps / Weather

El temps a Nova Zelanda va ser força variat. Però concretament, al nord de l'illa nord, va ser on més ens va sorprendre aquesta varietat, ja que en una hora podia canviar vint vegades el temps: pluja fina, pluja forta, sol, vent, sol i vent, pluja i vent, pluja i sol,... Semblava que el temps s'hagués tornat boig.

Ens pensàvem que tot Nova Zelanda seria així, però va resultar que no, que bàsicament era allí al nord. Després, parlant amb un neozelandès en un bar de poble, ens va fer notar que en ser la zona nord tan estreta era la influència dels dos mars que l'envoltaven que feien que el temps canviés tan sovint.

També vam adonar-nos com de diferent pot ser el temps en dos vessants diferents d'una muntanya: mentre a l'oest hi plovia a bots i a barrals, a l'est, després de creuar l'Arthur's Pass, hi feia un sol increïble.

---

Weather in the north island surprised us a lot, specially in the far north. Within an hour weather can change twenty times: drizzles, showers, wind, sun, rain again, wind and rain, sun and wind, sun and rain... As if weather had become crazy.

At first we thought it would be like this across NZ, but we were wrong. Seems like this just happens in the north. Many days later we understood the reason after talking to a nice kiwi in a village bar: the far north land is very narrow, so weather influence from both seas is very high.

We also noticed how mountains can be weather barriers. At the same time heavy rain was falling in the east, the sun was shining brightly in the west. Just cross Arthur's Pass and voilà.

09/10/06: Auckland - Bay of Islands

Era cert, a les 4 del matí ens hem desvetllat. Però ens hem posat a dormir altra vegada i fins a les 7 no ens hem llevat. Intentem fer una mica de pla pels propers dies, per calcular més o menys quin dia voldrem el ferry per creuar les dues illes, però no ens queda clar, així que ja ho anirem decidint sobre la marxa.

De bon matí ens plantem al museu "Auckland Memorial Museum" on anem amb la intenció de veure la gran col·lecció de peces maorís que tenen. És molt interessant per començar a conèixer una mica com vivien els primers habitants de Nova Zelanda.

Després anem a recollir la caravana. Em sembla molt gran! Començarà conduint el Julio, jo ja ho faré, però de bones a primeres em fa més aviat por. Parem a comprar algunes coses bàsiques per la caravana i ens dirigim cap a Bay of Islands.

Entre una cosa i l'altre s'ha fet tard i no arribarem a Pahia (base per visitar Bay of Islands), així que ens quedem a dormir a Whangarei. M'he començat a estressar una mica només de pensar el munt de coses que tinc a la llista per veure i de com passa el temps. Més val que em calmi que estic de vacances!!! A partir de demà ja canviarem l'horari per aprofitar les hores de sol: dormir a les 22h i llevar-nos a les 6h.

La primera nit a la caravana ha estat força divertida: per començar hem utilitzat paper de vàter com a tovallons, gairebé ens descuidem posar el fre de mà i per arrodonir-ho hem dormit amb un sol nòrdic individual perquè no me n'havia adonat que n'hi havia dos.

---

Julio was right, we woke up at 4 AM, but we went back to sleep. Finally we get up at 7 and try to do some planning for the following days: it would be great to know when to leave towards the south island. But it is not easy, so we defer the decision.

Early in the morning we go to the Auckland Memorial Museum to see their large collection of Maori and pacific treasures. An excellent first contact with Maori history and way of life.

After that we go pick up the caravan. It looks so big! Julio will drive until I get feel more confident with it. We stop to buy some basic stuff for the caravan and head towards Bay of Islands.

By no chance can we arrive into Pahia before it gets dark, so we decide to stay in Whangarei. I’ve started to feel stressed by just thinking about the many places we want to go and how fast the time goes by. But hey, I’m on vacation, so I’d rather calm down a bit. We decide to go to bed a 22 and get up at 6 to make the most of sunlight.

Our first night in the caravan is quite funny: we need to use toilet paper as napkins, we almost forget to handbrake the caravan and we sleep with a single duvet because I didn’t realise we had two!!!

06/10/06 - 08/10/06: Auckland

Hem sortit el dia 6 de Barcelona i arribem a Auckland el dia 8 a les 7 del matí, després de parar a Londres i a Los Ángeles. Unes 36 horetes (casi res) des del moment que ens llevem fins que arribem al destí. El viatge no ha estat tan terrible com esperava però el cos està una mica desorientat després dos esmorzars, dos sopars i dormir a estones.

Anem directes a l'hotel, la primera nit hem decidit dormir en un hotel. Dutxa imprescindible i a passejar. A estones surt una mica el sol, plou i fa vent: ja anirem aprenent que aquesta combinació és molt freqüent al nord de l'illa nord. Ens prenem un deliciós Frapuccino per començar amb forces.

Primer agafem un ferri que ens duu a l'illa Waiheke, destí de cap de setmana de la gent d'Auckland: platges boniques i molta verdor. A la tarda fem cap a Devonport, un barri tranquil i agradable de les afores de la ciutat, amb el mont Victòria (un antic volcà) amb excel·lents vistes d'Auckland. Prenem un cafè tamany bol de cereals després de demanar-lo per segona vegada a la cambrera, que s’havia oblidat dels únics clients que hi havia.

Aviat serà fosc, així que pugem a la Sky Tower per veure la ciutat. Veiem que hi ha la possibilitat de fer “sky jump”, potser quan tornem un altre any... La vista és espectacular: edificis immensos, casetes, mar per tot arreu,... Com que ja és tard decidim quedar-nos-hi a sopar i així veure després la vista nocturna. Buffet de peix: el sushi, fantàstic.

Estem rebentats. Ens posem a dormir a les 10 de la nit. Demà al matí ja farem el planning pels pròxims dies. En Julio diu que segurament ens despertarem cap a les 4 de la nit, pel canvi horari.

---

We’ve been up about 36 hours between the moment the alarm clock rang in Barcelona the 6th of October and until our arrival in Auckland, 7AM of the 8th. Not bad. We’ve done just two stops: London and Los Angeles.

We head to the hotel where we had planned to spend one night. A shower is a must, then we go for a walk. The weather is variable: at times sunny, often rainy and quite windy. We don't know yet, but this is our first lesson about the weather in the north of the north island: always variable, to say the least.

First we take a ferry to Waiheke island: nice beaches and lots of vegetation in THE aucklanders weekend spot. In the afternoon we stop at Devonport, a quiet and nice district around Mt Victoria (once a volcano), with great views of the city. We pause for a huge coffee, not before ordering it twice since the waitress seemed to have forgotten the only customers she had.

It’s getting dark so we go to the Sky Tower to enjoy spectacular city views: very high buildings with small houses around them. And the sea, all over. We defer Sky Jump for our next visit to the city or just never, whatever happens last. It gets late enough to have dinner up there. Buffet with good sushi and better views.

We go to bed at 10pm, broken. Planning deferred for the next day. Julio says we will probably be awoken at 4am due to jet lag.

05/10/06: Fugitiva / Fugitive

Les dues últimes setmanes han estat una bogeria a la feina: mil problemes i mil coses a fer, un estrés que no havia patit mai abans. Tinc unes ganes boges de marxar i oblidar-ho tot tan ràpid com pugui.

Demà agafem "els avions" de bon matí. M'acomiado de tothom i cap a casa a enllestir la maleta.

A la bústia hi ha una notificació que m'informa que he de recollir un certificat a correus. No sé què pot ser, però les sigles J.E.Z. em fan malpensar i rebuscant per internet descobreixo de què es tracta: m'ha tocat formar part de la taula electoral del dia 1 de novembre!!! I tornarem de les vacances justament el dia 1 a la tarda!!!

Com que no tinc ni temps d'anar a correus ni de donar explicacions de cap mena he decidit que no aniré buscar el certificat. Esperem que no hi hagi conseqüències per ser una fugitiva de la llei. Que em busquin!!!

---

Last fortnight has been a nightmare at work: plenty of problems and lots of things to finish. An amount of stress never experienced before. I'm looking forward these so much expected holidays.

Tomorrow we’re leaving in the very morning. So I just say goodbye to everybody and address home for packing.

There is a suspicious J.E.Z notification in the letter box. After a bit of internet research, it happens to be a call for presence in an electoral table for november 1st, just the day we will be returning from vacation.

I don’t even have the time to collect the notification, hence I’ll become a law fugitive!!!

Subjectivitat sobretot / Disclaimer

Quan fas un viatge a qualsevol lloc sempre tornes amb unes impressions que poden ser encertades però també completament errònies. Quantes vegades he sentit a dir que Holanda és així o aixà per gent que hi ha estat uns dies i que jo sé que no és cert després de viure-hi dos anys. I, fins i tot, jo que hi he estat vivint, hi ha força coses que desconec.

Viatjar és fantàstic, però el que vertaderament et permet conèixer una zona és viure-hi un bon temps. Llàstima que la vida sigui tan i tan curta, sinó seria fantàstic viure una temporada en uns quants llocs.

Per això, abans de començar el viatge en la memòria (i les notes de la llibreta, jeje) sóc ben conscient que en cap cas les experiències i sensacions aquí exposades seran veritats absolutes, ja que penso ser tan subjectiva com pugui. A més, tot el que explicaré és fruit d'una situació particular: un viatge de plaer, de només tres setmanes, compartit amb la persona escollida, sense mancances i en la millor de les situacions personals.

Espero que us agradi la meva subjectivitat.

---

Travel abroad, and you will come back with a good (and unknown) mixture of right and wrong impressions about what you have seen. How many times have I heard wrong statements about Holland from people who visited it for a few days? I spent two years working and living there, yet there are plenty of details that I simply ignore.

Travelling is great, but what really allows one to know a place is spending there a good amount of time. Unfortunately, life is way too short. Otherwise it would be fantastic to spend enough time in different places.

Hence, before starting the trip from my memories (and from my notebook, haha), I am fully aware that in no case will the experiences and feelings related here aim at absolute truth. In fact, I plan to be as subjective as possible. Besides, what I will relate here is the result of a specific situation: a three-week only leisure trip, together with the person of my choice, without any lacks and in the best possible personal situation.

I hope you like my subjectivity.

El títol /The title

Segons diuen, quan els Maorís arribaren a la terra ara anomenada Nova Zelanda veieren un gran núvol blanc i per això l'anomenaren Aotearoa (Ao = núvol, tea = blanc, roa = gran).

Creek o rierol va ser una de les poques paraules angleses que vam veure una infinitat de vegades al llarg del nostre recorregut per ambdues illes però que no vam acabar de tenir clar quin podia ser el seu significat.

---

When Maoris first arrived into what's currently known as New Zealand, it is said they saw a big, white cloud, hence the name Aotearoa (Ao = cloud, tea = white, roa = long).

"Creek" is one of the few english words we saw a million times during our trip through the two islands, yet we couldn't figure out its actual meaning.