Algunes coses curioses per nosaltres (I)

El xoc cultural a Nova Zelanda no va ser, com us podeu imaginar, ni molt menys, gran. Però, tot i això, sempre hi ha forces detalls als que no estàs acostumat, que et sorprenen o que et semblen curiosos.

• Un dels primers que vam veure, que ens va fer més gràcia que altra cosa, va ser el de "Look for trains". Era només un pas a nivell sense barrera. Res extraordinari per nosaltres, però el fet que posés "tu mateix mira si passa algun tren" ens va sobtar.

• Un altre cosa curiosa que ens vam trobar varen ser els llits elàstics. Lo realment curiós fou que ens en vam trobar forces: gairebé tots els càmpings en tenien i algunes cases particulars, que tenien prou espai al jardí, també el tenien plantat. Per la foto es pot veure que ens vam entretenir a provar-los en un càmping, on estàvem més aviat sols.

• I la galeta en forma de nen, amb els seus "m&m" per ulls i botons, també ens va cridar l'atenció. Vam comprar-ne una i la vam penjar al retrovisor de la caravana. Després de les dues primeres mossegades i un ull i un botó menjats, vam decidir que la deixàvem penjada com qui porta el típic "árbol oloroso". Al cap de bastants dies de dur-la, vam haver de despenjar-la en comprovar que la calor havia fet que comencessin a lliscar avall els botons i l'ull restant...

17/10/06: Abel Tasman

El passeig pel parc Abel Tasman comença en un Aquataxi: una llanxa que va recollint i deixant gent per les diferents platges de la costa. Només es pot accedir a elles per mar o caminant però no amb vehicles per terra.

Durant dues horetes, fins arribar al punt que nosaltres hem escollit, gaudim de les vistes i d'unes foques que no s'immuten per la nostra presència.

Fa un dia perfecte per passejar pel parc: assolejat i sense ni un núvol. L'entorn és espectacular: platges d'arena daurada i finíssima, aigües cristal·lines i tot envoltat de bosc. És un paradís, que per sort està protegit.

Per fer el trajecte és necessari passar per un parell de llocs durant una franja horària concreta, justament durant la marea baixa. El primer tram que ens trobem és una zona enorme que es fa difícil d'imaginar que es pugui cobrir d'aigua. Però deu ser així, ja que està bastant ple de closques de petxines, de cargols de mar, de crancs petitons i de tolls d'aigua. Parlant de tolls, la majoria són prou petits per poder-los rodejar, saltar o passar sense que l'aigua ens sobrepassi les botes. Menys un... que el Julio m'avisa que m'hi entrarà aigua però que jo, tossuda com una mula, he volgut creuar sense treure'm les botes i he acabat amb més aigua dins les botes que no pas fora. És fantàstic, perquè podré saber què és tenir els peus en remull mentre fas una passejada d'unes horetes; encara no ho havia provat mai!

Se'ns fa hora de dinar, però com que ens hem retrassat una mica fent fotos i gaudint de tot plegat, calculem que si ens aturem a menjar no podrem creuar el segon pas de marea baixa. Així que endrapem les galetes que duem a la motxilla i no ens aturem (i jo fent xof, xof). Arribem al segon tram de marea baixa amb temps, però ja es nota que l'aigua ha estat pujant i que massa temps no ens quedava.

La platja on hem quedat que ens recolliran és de l'estil de les que hem vist. Estem una estona descansant i prenent el sol. En el camí de tornada fins i tot ens adormim amb el moviment de la llanxa.

16/10/06: Cap a l'illa sud

A les 5 del matí ens hem llevat! Només ens feien companyia els ocells. Però com que el ferry sortia d'hora no hi havia altre remei.

El camí en ferry per anar a l'illa sud és ben preciós, valen força la pena les tres hores de viatge. Hem passat gairebé tota l'estona a fora, gaudint del paisatge. L'arribada és al port de Picton, un poble petit que dóna una gran sensació de calma i pau, fins i tot més de la que ja hem estat sentint des que hem arribat al país.

Continuem el camí cap a la zona de Nelson. Fa un dia fantàstic, així que el camí encara és més preciós. A més, anem gairebé tota l'estona per la carretera que recorre la costa. Ens hem fet un fart de parar i fer fotos.

Fins que arribem a Nelson, on anem a l'i-site per organitzar l'excursió de demà pel Parc Abel Tasman. Ens enduem tota la informació que necessitem i decidim anar cap a Kaiteriteri, que diu la guia que és una de les platges més precioses de Nova Zelanda i també una de les catalogades dins de les cinc primeres del món.

És la més bonica que he vist fins ara, això sens dubte. L'aigua claríssima, els voltants preciosos i, pel que més destaca: l'arena, que és realment daurada! No he pogut evitar-ho i me n'enduc un grapat.

Al costat de la platja hi ha un càmping, així que aquí ens quedarem avui. Com que és temporada baixa hi ha ben poca gent. Aquesta és la part positiva; la negativa és que no hi ha ni un sol lloc obert per anar a sopar, així que toca menjar fideus xinesos "5 minutos y listo".

I-site

Els i-site són les oficines d'informació turística que hi ha al llarg i ample de tot Nova Zelanda. Però les oficines de Nova Zelanda tenen poc a veure amb les que jo estava acostumada a veure.

Gairebé en tots els i-site, sobretot si són en ciutats grans, pots sol·licitar informació de qualsevol part del país: no tenen només informació sobre la regió on es troben sinó que tenen informació de qualsevol ciutat, qualsevol excursió de tot el país, qualsevol hotel,... A més, són molt amables i t'ajuden en tot el que necessitis.

Però lo més al·lucinant de tot no és això. És que pots arribar al país sense cap mena d'idea d'on anar, sense hotel ni transport,... i en un i-site et poden fer tot el recorregut, des del primer a l'últim dia, indicant-te què veuràs, on aniràs, i fent-te totes les reserves d'estància, de transport, d'excursions,... Tot!

Em va semblar impressionant! Jo vinga llegir i llegir i informar-me i, si vols, no fa cap falta. És clar que, jo una cosa així no la podria fer, perquè una part ben important del viatge la faig abans d'anar-hi.