12/10/06: Rotorua (2)

Facareguareguareguareguarewaaaaaaaaa!!!

O el que ben escrit seria Whakarewarewa, és un poblet que viu al voltant d'una de les zones geotermals de Rotorua. I és on hem estat avui al matí. Tot i que ha fet un fred que pela i una pudor de sofre a estones nauseabunda, no ens hem perdut ni una de les fumeroles, ni una de les basses de fang bombollejant i gairebé hipnotitzants i ni un dels estancs amb aigües que, per l’acumulació de diferents minerals, tenen tot de colors diferents i vius. El que no hem vist amb tota la seva plenitud ha estat el géiser, que no semblava amb masses intencions d'alçar-se fins gaire amunt.

A la tarda hauríem d'haver fet l'excursió amb helicòpter però el vent ho ha impedit. Així que ho hem endarrerit per demà al matí. Esperem poder-ho fer!

A canvi, hem anat a una altra zona geotermal: Wai-o-tapu. Quins colors més impressionants! La "Champagne pool", per exemple, deu tenir qualsevol de les gradacions de colors taronges i grocs existents. Em sembla molt curiós que uns minerals, com l'arsènic i el sofre entre d'altres, puguin generar aquest colors tan vistosos. A més, pensar que vas passejant per una zona que a sota té activitat geotèrmica, que avui hi ha un forat en un lloc i que demà es pot col·lapsar en un altre lloc i sorgir d'allí aigua bullint amb un nou color, ho fa realment excitant.

I, si encara no estàvem prou fascinats per Rotorua, el súmmum ha estat anar a un spa. Hem gaudit una bona estona passant de piscina en piscina, començant per la més freda, de 36 graus i acabant a la més calenta, de 40 o 42 graus. Tot a l’aire lliure. El canvi entre piscina i piscina el féiem ben ràpid, no feia pas calor a l’exterior. Però un cop estàs dins l’aigua a fora ja hi pot fer el fred que faci falta!

Hem pogut comprovar que l’aigua d’aquest spa és ben natural, doncs es veu perfectament el riu d’aigua bullint i fumejant que passa just pel costat de l’spa i, del qual, es recull l’aigua, es recondueix per refredar-la i així aconseguir la temperatura convenient. I com a natural que és, conté tot de minerals que la fan ben saludable.

Per arrodonir el dia, ha resultat que l’spa permetia acampar. Així que ja ens hi quedem fins demà.

Quin relax!!!

Haka

Tot i que la cultura maorí té un bon regitzell de balls i cants diferents, el Haka n'és el més conegut. Bàsicament, deu ser així, si no és que hi ha alguna altra raó que desconec, perquè els All Blacks, l'imbatible equip de rugby neozelandès, el balla abans de començar qualsevol partit.

El Haka va començar essent un ball que es feia previ a una guerra, per intentar intimidar l'enemic. Avui en dia es realitza també com a benvinguda en una ceremònia.

Nosaltres el vam veure en unes quantes ocasions, juntament amb altres balls i cançons. Abans de començar et demanen que no riguis, tot i que pot fer una mica de gràcia. I tant si en fa! Jo vaig haver de fer esforços per no riure quan van començar a fer expressions grotesques, treure la llengua i obrir els ulls gairebé fins que els sortien de les òrbites.

Però a banda d'això, la vitalitat, força, arrogància i poder del Haka em va semblar majestuós i no me'n vaig cansar de veure'l. Si voleu veure'n algun video no us ho perdeu: Com es balla el Haka i Videos de Haka amb els All Blacks.

11/10/06: Rotorua

Rotorua és el nostre pròxim destí. És una de les zones geotermals més conegudes del món, amb géisers, piscines de fang bullint, aigües termals naturals, fumeroles que surten de qualsevol forat a terra i una fortor de sofre més aviat desagradable. Hem pensat que segurament ens hi estarem un parell de dies, perquè hi ha força a veure i fer.

M’he llevat decidida a conduir jo. Com que és molt d’hora no trobarem gairebé ningú per la carretera, així que és un bon moment per posar-m’hi. Al principi ho he passat una mica malament, però de mica en mica m’hi he acostumat i m’ha semblat genial.

Per cert, ahir amb tota la intenció del món vam escollir un càmping al costat d’una platja per llevar-nos de bon matí i gaudir-ne. Però se’ns ha oblidat acostar-nos-hi, déu ni do!

El camí a Rotorua ha estat força llarg i a més hem tornat a tenir el mateix problema d’ahir amb la caravana. Intuïm que hi ha d’haver una fuga d’aigua en algun lloc, així que truquem a la companyia que ens l’ha llogat i ens fan anar a un garatge perquè ho arreglin. Mentre esperem ja es comença a sentir l’olor de pet que no ens abandonarà, com “rexona”, durant aquests dies.

Després d’això anem a l’i-site (algun dia us en parlaré d’aquest lloc) a fer la reserva pel que pot ser una de les experiències més al·lucinants i impressionants del viatge: vol en helicòpter i passeig per una illa que és un volcà en erupció. En principi, si el temps ho permet, ho farem demà a la tarda.

Pel vespre hem contractat un sopar amb espectacle maorí. Rotorua és una de les zones on hi viuen més maorís, per tant, tot i que sabem que serà molt turístic, creiem que val la pena veure-ho. A més, el sopar es tracta d’un Hangi, que consisteix en fer un forat a terra, introduir-hi el menjar en capes i coure’l, cobert i durant hores, mitjançant unes pedres que en conserven l’escalfor.

L’experiència ha estat: interessant perquè hem conegut força elements de la cultura maorí, intensa perquè he gaudit molt veient com ballaven el “Haka” (també us en parlaré més endavant), saborosa perquè el menjar estava molt bo i, com no, turística per les cançonetes al bus, “l’agafeu-vos de les mans per acomiadar-nos” i “l’ara ja podeu anar a comprar a la nostra fabulosa botiga”.

Just a note

When I started the blog my purpose was to write it in both languages, Catalan because is my mother tongue and English because I would like to improve it some more. But I've decided to give up translating it in english: on one side I don't have enough time to translate every single post and, on the other side, my english is still a little poor to post in a blog and, moreover, I've always asked Julio to correct it or re-write it which was never the point when I decided to do the translation.

I hope you forgive me.

10/10/06: Bay of Islands

Avui ens dirigirem a Bay of Islands, la zona més al nord on estarem. Es tracta d’una badia amb més de 150 illes on agafarem alguna excursió per passejar-nos-hi i veure si ens acompanyen els dofins que la poblen.

Com que ens hem llevat a les 6 del matí, com a bons viatgers que som, a les 9 ja estem a Pahia amb l’excursió contractada. És una sort viatjar en aquesta època, ja que no hi ha massificacions. Pots tenir mala sort i que plogui molt, però de moment avui sembla que farà sol, tot i que no es pot cantar victòria pel que hem pogut comprovar fins ara (i sinó, llegiu el post anterior!).

Les vistes a la badia són ben boniques: l’aigua blavíssima, les illes ben verdes i les roques ben escarpades. Hem estat de sort i els dofins ens han acompanyat una bona estona. Em sembla que aquest viatge em comença a encantar. Ja sé que he vist dofins al zoo, però aquests són salvatges i és per pròpia iniciativa que salten i es fan veure.

Dinem una pizza de marisc boníssima i fem camí cap al sud, però per l’altre costat de l’illa. Anem a veure un bosc de Kauris, que segons diu la guia són uns arbres immensos només comparables a les sequoies. Jo no he vist sequoies (tot arribarà) però a Argentina vaig veure uns arbres que em van semblar immensos.

Creia que no m’impressionarien pas tant, però la immensitat dels Kauris m’ha deixat sense paraules: no són els arbres més alts que he vist ni els més amples, però sí els més alts i amples alhora. El primer d’ells, el “Tane Mahuta” o “Rei de la selva”, diu que té uns 2000 anys i no ho penso posar en dubte. Qualsevol foto que li fem no mostrarà la seva immensitat: heu de veure-ho en persona.

El final del dia ha tingut dues situacions complicades. La primera ha estat amb la caravana: s’escalfava i hem hagut d’aturar-nos per afegir-hi aigua després de veure que el dipòsit estava ben sec. Ha estat però, molt reconfortant, tenir al costat un xic escocès que treballa per la zona, que s’ha aturat a veure què ens passava. La segona ha estat amb la dutxa nocturna: tocava dutxa, fent un fred que pela, en un bany gens calentó, però com que no hi havia ningú, els dos junts, en la de dones!

---

Today we will head towards Bay of Islands, the most northern place we will be visiting in NZ. We will do a half-day cruise around the more than 150 islands that make it, hoping to see some dolphins as well.

Since we woke up at 6 (such good travellers we are), at 9 we are in Pahia, with the trip booked and ready to go. If you have the luck to travel during this season, you won't find any crowds. But beware of the showers! It is sunny today, but in The North you never know (look at the previous post!).

Sights are great all along the bay: intense blue waters paired with beautiful green islands and scraped rocks. Dolphins seem to have fun swimming around us, jumping and showing themselves. I think I'm starting to love this trip. This doesn't feel exactly like a Zoo.

Delicious seafood pizza for lunch before departing towards the other side of the island, where a Kauri forest, only comparable to sequoias according to our guidebook, is waiting for us. I've never seen sequoias (yet!), but we saw inmense trees in Argentina.

I wouldn't have bet on it, but Kauris left me without words: maybe not the tallest, maybe not the widest, but very close to both, and in the same tree. The first one, named "Tane Mahuta" (King of the forest), is said to have around 2000 years. No photo will ever be faithful to its inmensity: you need to see it with you own eyes.

Two delicate moments during the day: first the caravan, its engine getting so hot we had to stop and add more water. A nice scottish guy passing by stayed with us until we had the problem solved. That felt really good. Second was shower time, at night, freezing outside, and worse, freezing also inside, together in lady's restrooms (nobody around).