dilluns, de febrer 19, 2007

La "Kiwi"

El viatge l'hem fet tot en autocaravana, amb la Kiwi (sí, no ens hem esforçat massa amb el nom com es pot veure en la foto). Per mi era la primera vegada. En Julio ja havia passat molts estius, de ben jovenet, de càmping amb una caravana. Però, igualment, l'experiència ha estat pels dos bastant nova.

No sabíem si aguantaríem tants dies en un espai tan reduït, dutxant-nos en càmpings, fent i desfent el llit tots els dies, amb un sostre metàl·lic i menjant i cuinant de tant en tant allí dins. Però vam passar aquests dies la mar de bé i més dies si ens hi haguéssim estat.

La conducció en general no ens ha semblat pas complicada. Canviar l’esquerra per la dreta ha estat prou senzill; només en una ocasió jo m’he equivocat, però deurien ser les vuit del matí i en una avinguda on no hi passava ningú. A vegades ha resultat un pèl difícil conduir per carrers més aviat estrets (i amb voreres inorportunes) donades les mides de l’autocaravana. Però, lo pitjor de tot, ha estat algun dia que ha fet força vent: la gran superfície del vehicle feia que les ventades fortes, que amb un cotxe gairebé ni notaries, amb l’autocaravana es produís un desplaçament lateral més aviat perillós i, per tant, haguéssim de reduir la marxa i estar ben concentrats tota l’estona.

Ha estat una experiència molt recomanable. Principalment, per la llibertat de moviments. No era fins a la tarda, quan el dia s'acabava, que ens plantejàvem on ens quedaríem. Hi ha tants càmpings a Nova Zelanda, que no cal buscar gaire. Només en la zona de més al sud vam haver de conduir una mica més fins a trobar un càmping. Però la major part de les vegades ens permetíem el luxe d'escollir-lo, a poder ser, que tingués spa o que almenys les dutxes estiguessin calentones.

Hem gaudit força també de la part més “poètica”: llevar-nos o adormir-nos, sentint la remor del mar o escoltant una bona colla d’ocellets, trepitjar l’herba humida encara amb lleganyes als ulls, esmorzar un bon bol de cereals mentre el sol comença a sortir, desvetllar-se a mitja nit, apartar les cortines i veure mil estrelles,...

Jo tornaria a recórrer Nova Zelanda amb autocaravana, sense pensar-m’ho (per variar, és clar, jeje).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com que espai tan reduït? és enorme!!! Pareix complicadissim de conduir.
Salut correcamins.