19/10/06: Arthur Pass (I) i Christchurch

Avui hem arribat a l'equador del viatge. Hem vist moltes coses i les que encara ens queden, però haver passat aquest punt et fa adonar que tot s'acaba, pufff.

En el lloc que avui estem, tenim dues opcions: Arthur Pass o els glaciars. Com que de glaciars ja en vam veure a Argentina, decidim que només si ens sobren dies (difícil), tornarem a veure'ls. Així que carretera, autocaravana i cap a l'Arthur Pass.

Comencem el camí plovent i no para en tota l'estona. Sembla que aquest pas, per creuar d'una costa a l'altra, entre muntanyes, valls, ponts i llacs, ha de ser ben preciós. Però aquest cop no hem tingut la sort de poder-ho veure: la boira i la pluja no ens ha donat treva.

Quan acabem de creuar el pas, el temps canvia radicalment i fa un sol increïble. Hem arribat a Christchurch, una de les poques grans ciutats de NZ. És en gran mesura com totes les altres: els comerços, les oficines, els serveis varis... estan situats al centre i als voltants, les casetes amb els seus jardins. Però aquesta ciutat té, en el seu centre, força encant: és agradable passejar-hi, amb el riu creuant-lo, flors arreu, edificis una mica antics, carrers de colors, gent ajaguda a l'herba,...

Cap al tard anem al Willowbank, una reserva amb alguns animals autòctons i, sobretot, amb Kiwis. Aquests animalons són una de les espècies d'ocells sense ales que habiten Nova Zelanda. A part de ser el símbol de Nova Zelanda, són especials perquè només surten de nit i són molt tímids, així que si no és en una reserva, difícilment els podríem veure. En aquesta reserva hi tenen una zona nocturna i, un cop t'acostumes a la foscor, podem veure'n uns quants remenant el terra amb el seu llargíssim nas.