dilluns, de juliol 09, 2007

NZ càmpings

Vam trepitjar més de vint càmpings diferents, repartits per tota la geografia neozelandesa. N'hi ha cents, sense exagerar. I és que, Nova Zelanda, està molt ben preparada perquè hi vingui molta gent amb autocaravana o amb tenda.

El millor de tots els càmpings crec que va ser el de la zona de Rotorua on, a més d'acampar-hi, ens vam banyar a les seves aigües termals. El pitjor, un de lletgíssim, on l'espai entre autocaravanes era ridícul, on l'herba brillava per la seva absència i que estava just al costat d'un cementiri, per la qual cosa vaig tenir malsons aquella nit.

En cap dels càmpings on vam anar, vam tenir problemes per trobar lloc, ja que era temporada baixa. Tot i això, els que estaven més a la vora de les zones més turístiques estaven més ocupats, mentre que els més allunyats d'aquestes zones podien estar gairebé buits. Ara mateix en recordo tres de força buits, diria que tots a la zona dels Catlins: en un d'ells vam estar només nosaltres i un xic que anava sol amb la seva tenda, en l'altre la zona d'autocaravanes era tota per nosaltres mentre que a la casa amb habitacions que formava part del càmping semblava que hi havia algú perquè vam veure unes botes airejant-se, i en l'altre, hi havia només dues autocaravanes més i per pagar vam haver de posar els diners en un sobre i tirar-los a una bústia, ja que l'amo ni tan sols va aparèixer.

Alguns càmpings, no pas pocs, tenien o aigües termals o jacuzzis o piscines d'aigua calentona. Sempre que podíem miràvem d'escollir el càmping on poguéssim gaudir d'alguna d'aquestes coses. Era fantàstic acabar el dia ben relaxat. Però no només per això els escollíem, sinó que, a més, l'existència d'aquestes zones implicava que les dutxes es trobaven també en una àrea càlida. Alguns càmpings no tenien zona de dutxes càlida i alguns dies feia tan de fred que no ens vèiem amb cor de dutxar-nos!

En més d'un càmping vam estar al costat mateix de la platja. El de la foto, per exemple. En un hi vam anar a parar només perquè ens feia il·lusió sentir la remor de les onades durant la nit i, també, per poder veure la platja de bon matí, però això últim se'ns va oblidar amb les presses!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Has tardado una "mica", en seguir escribiendo de tu viaje a N.Zelanda ¿eh?

Besos. Ana