dimarts, de juliol 17, 2007

25/10/06: Catlins

Avui és un dels dies més bonics i especials del viatge, per tot el que hem vist i hem fet. Llegiu, llegiu...

Hem començat el dia a les 6 del matí. Hi ha una mica de boira matinal encara i el sol s'escola com pot pel mig, il·luminant els prats, el mar i despertant les ovelles que encara s'estan desvetllant. És preciós. Sinó, veieu la foto.

Parem primer a Monkey island, un petit promontori al que només s'hi pot accedir en marea baixa, que és el cas ara mateix. Allí al costat hi ha una autocaravana amb un parell de xics que s'estant començant a despertar. Han escollit un lloc preciós per quedar-se a dormir, sens dubte.


La següent parada és Bluff, un dels punts més al sud del sud de NZ. Vistes formidables. I després seguim cap a Waipapa point, una entrada al mar, a la vora d'un far, accessible per una platja. Només posar els peus a la platja ens adonem que hi ha un lleó marí, immens, descansant tan tranquil, allí mateix. De cop i volta, però, veiem que no és només un, que n'hi ha una bona colla, de diferents tamanys, estirats, jugant,... però gens espantats de la gent que estem per allí, mirant-los embadalits, fent-los fotos, intentant no apropar-nos massa per no molestar-los. Quina passada!

Nova parada: Curio Bay. Es tracta d'un bosc fossilitzat fa uns 160-180 milions d'anys!!!! Es veu que una erupció volcànica el va enterrar i, el que ara en resta, són els arbres petrificats i mineralitzats. Diuen que aquest bosc fou part de l'antic supercontinent que més tard es va separar, després de veure que els arbres que hi havia aquí són similars a alguns trobats a sud-amèrica. Al·lucinant, no?

L'última parada la fem en un poblet repetitó, on ens aturem a fer un tè amb "scone" i on xerrem una bona estona amb una senyora que ens parla de la seva germana, que resulta que es va casar amb un Valencià. Ens recomana anar a veure una cascada que hi ha a la vora i no ho dubtem.

Acabem el dia a Papatowai. El nom mereix especial menció, sens dubte. Sopem a la vora d'un llac, saltem una estona al llit elàstic del càmping, una mica de lectura i a dormir. Ha fet un dia preciós. I molt intens.

2 comentaris:

Aurembiaix ha dit...

M'ha encantat de llegir tots els blogs de la Marta sobre Nova Zelanda doncs he reviscut les meves excursions mentre hi feia una estada de dos anys treballant. Has explicat molt bé el país i la seva gent (i els animals) M'alegra molt que es torni de NZ amb tanta il·lusió d'haver disfrutat.
Moltes gràcies.

Marta Contreras ha dit...

Me n'alegro que t'hagi agradat Carme. Moltes gràcies.