Mixons autòctons

Nova Zelanda és el país on més tardament hi va arribar l'home. Per aquest motiu, hi ha una bona colla d'ocells sense ales que no es van extingir perquè no tenien depredadors. Diuen que actualment s'estan extingint perquè sí que tenen depredadors: els gats.

Aquests ocells, no només no tenen ales, sinó que alguns d'ells, a més, són molt confiats i no tenen por de l'home. Els ocells que nosaltres vam saber identificar els podeu veure a continuació.

• Pukeko (o Takahe): El Pukeko i el Takahe són dos ocells diferents, però nosaltres els vèiem molt semblants i no sabíem mai si era l'un o l'altre. Els vam veure unes quantes vegades. No marxaven corrents quan ens veien, però quan calia, tocava el dos força ràpid. Guaiteu quin color blau marí més noble que gasten...

• Weka: Aquesta (no sé perquè, però aquest nom em sòna femení) la vam veure per primera vegada passejant, tan tranquil·lament, per on teníem la caravana aparcada, al costat d'altres cotxes. Com si fos casa seva, rondava entre els cotxes, ben a la vora nostra, i fins i tot va entrar per la porta d'un d'ells que estava oberta, va guaitar el que li va semblar i va sortir per l'altra porta. No és un ocell molt bonic, s'assembla força a una gallina fosca. Però aquí la teniu...

• Kiwi: Aquest és l'ocell per excelència de Nova Zelanda. Els neozelandesos s'autoanomenen kiwis. En vam veure uns quants en una reserva d'animals, doncs en llibertat és molt difícil de veure, perquè dormen de dia i surten de nit. A més, només es veuen en el sud-sud de l'illa. No en tenim cap foto, així que, perquè us en feu una idea, aquí estic jo amb un exemple de kiwi, però a tamany molt gran, és clar.
  

Vam veure d'altres ocells, amb ales, també autòctons.

• Kea: Aquest ocell és dolent i llest. Bé, potser dolent no, podríem dir que fa el que sigui per a la seva supervivència. I ho aconsegueix ben bé! Havíem llegit que hi havia uns ocells amb els que s'havia d'anar en compte perquè es menjaven les gomes dels cotxes. I els vam reconèixer de seguida. Vam parar en un lloc on es veia gent i uns ocells força grossos que semblava que no tenien por i no se n'anaven pas. Així que nosaltres vam voler també parar a veure'ls i a fer-los fotos. Els ocells se t'acostaven i deixaven que els fessis fotos de primer pla. En realitat, el que feien, era entretenir-nos, perquè en un segon, mentre nosaltres estàvem absortos mirant-los uns quants van anar volant cap a la nostra caravana i van començar a picar-la. Clarament, anaven a menjar-se les gomes de la caravana mentre ens entretenien. Ens en vam adonar i vam tocar el dos abans que se la cruspissin!

• --: Aquest últim no sabem com es deia, però era molt graciós, perquè caminava al mateix ritme al que t'acostaves i sempre intentant mantenir la mateixa distància respecte a tu. Fixeu-vos amb el pic vermell i llargarut que té, fantàstic per remenar ben endins a la sorra i trobar el cuc més amagat que hi hagi.